Max Uhle

Friedrich Maximilian Uhle Lorenz (Dresden, Saxònia, Alemanya, 25 de març de 1856 - Loeben, Alta Silèsia, Polònia, 11 de maig de 1944), més conegut com a Max Uhle, va ser un arqueòleg alemany, el treball del qual a Perú, Xile, Equador i Bolívia a la fi del i principis del segle XX van tenir un impacte significatiu en la pràctica de l'arqueologia d'Amèrica del Sud. Va ser l'iniciador de l'arqueologia científica en el Perú, revalorant i difonent per al món el passat preincaic, fins llavors tractat com un simple i breu preludi de l'Imperi Inca. Va ser el primer a aplicar el mètode estratigràfic en les excavacions de Pachacamac en 1896 i el primer a notar que la iconografia Tiahuanaco s'havia difós des de la zona del llac Titicaca fins a gran part de l'actual territori peruà, observació que va donar origen a la teoria de l'imperi tiahuanacota (avui sabem que es tracta en realitat de l'estil cultural huari). Va ser també el descobridor de la cultura moche (que va denominar Proto-Chimú) i l'autor del primer esbós d'una cronologia que partia des de les més antigues cultures preincaiques conegudes fins a l'època inca. És autor de la teoria immigracionista de l'origen de la cultura andina, que sostenia que aquesta es va originar de les aportacions vingudes de Mesoamèrica (Mèxic i Amèrica central), teoria que va ser refutada per Julio C. Tello, defensor del caràcter autòcton d'aquesta cultura. Ha estat considerat el pare de l'arqueologia científica peruana. Proporcionat per Wikipedia